divendres, 20 de juliol del 2012

curricul.lum d'anar per casa


Des de petita petita que no he deixat de dibuixar. M’ho passo pipa dibuixant!
Autodidacta, tot i que he fet monogràfics (serigrafia, gravat…) a l’ Escola d’art i disseny de Manresa, on hi tinc a mig fer el grau superior de il.lustració  o com se digui l’asunto. I a aquestes alçades em penso que...

La primera gent que em van demanar dibuixos van ser, el Josep Mª Oliva, l’Escola agrària, vaig fer el logo dels Grà al Kul. Devia tenir 16 anys… Més endavant la Rosa Escalé ens va cedir un espai al 6klls i a mi, al seu local de Textures per dibuixar-crear…
Al 92 amb les detencions, el Luis Martinez em demana dibuixos per uns adhesius del Kol.lectiu Eskabetxina, on llavors jo estava.
I em vaig fotent amb més merders i a tot arreu em demanen dibuixos. I veus que agraden!
També em vaig fotre un tip de pintar pancartes !
Cap al 94 obren el Marsupilami, ,en faig el rètol i els cartells dels conserts.
Sempre tens un encàrrec o altre, ara una pancarta, ara un calendari, invitacions per casaments, aniversaris…
En aquella època treballava al magatzem, una feina que em deixava temps per seguir dibuixant.
Una mica abans vaig fer el primer monogràfic de gravat, i vaig flipar! Sempre dic que el gravat va canviar la meva manera de dibuixar,  O de veure el dibuix…O va ser el telesquech?
Torno al 94-95. Neix el ,TONTO EL QUE LO LEA un fancine fet mà a mà amb el Txema Rico. El còmic automàtico li deia el Txema. Era mol fácil, ens fotiem un abelardo i au, a petar-nos dibuixant. Però quan reia més era quan ho passava a net! Allà se’t acudien xistes nous, li feies la repassada. Això si que ho trobo a faltar!  Txeeeeema!
La festa Major Alternativa també em fa treballar. Decoracions per la barraca de la Seca,
I més endavant per les Dones Inquietes, on vam arribar a fer barraques ben guapes ! Sort en vaig tenir de la Maite Codina ! Què hauria fet sense ella ? gràcies Maite !, l ‘Assemblea antimili...
Amb les Iquietes (coléctiu feminsta manresà dels 90's) vaig fer un follon de samarretes, adhesius, triptics. Llavors tot es feia a mà. Dibuixaves,muntaves, i au, al sarrió a fer virgueries amb la fotocopiadora. Faltava molt per l’ordinador, o sigui que vaig tenir molt temps per aprendre moltes coses!
Cap al 98 entro al Cercle Artístic on faig un altre monogràfic de gravat. I aquí ja tinc claríssim que es el que vull fer.
M’encomanen les il.lustracions per als cartells de l’Imagina’t, després exposició dels originals. La meva primera exposició individual! 
Em presento al Joan vilanova i guanyo un accésit! No m’ho podia creure!

accèsit Joan Vilanova
A l’any seguent em donen el primer premi de gravat de la Seu. El 2003 el 1er premi de gravat.
Van arribar les exposicions a st. Doménec dels Joves artistes. Allà en va néixer un grup, tot i que va durar poc però vam fer coses. L’Edu Fíguls, el Grifoll, Marc Sellarès, Santi Rufas, Agnès Farreras...

1er premi Joan Vilanova


Vam muntar exposicions conjuntes amb el Fíguls i el Marc a Solsona, Igualada, Barcelona, vam entrar amb enxufe, (és l'única amnera) a la sala d’art jove de la generalitat. Allà ja em començava a fer tufo això de l’artisteo.
Començo a veure que el que faig m’agada i és el que he de fer.
El 2003 Plego del magatzem i a veure que passa…
Entro a la Rua d’Art. Participo a la col.lectiva d’estiu.
Començo el curs de il.liustració a l’escola d’art, i mentrestant, vinga exposicions,
El disseny del cartell i programa de la festa major dde Manresa, el primer premi de disseny de la mascota del manresa de fútbol, el 1er premi de la Oreneta d’or, el tercer premi del concurso internacional de cómic para mujeres Âlvarez Rabo, (el primer premi li va donar a la seva filla de 3 anys, tramposio!). Jo també vaig fer trampa, si no hagués estat pel catxo guió del Pep Pérez! Però em van premiar amb tots els seus tebeos (de l'Àlvarez Rabo) signats i amb dibuixets, que no puc ensenyar als meus pares ni filla, i una foto (amb caputxa) signada i tot!
Però el millor premi que m’han donat mai va ser una caixa de tèmperas pelicàn a 1er o 2on d’EGB. Quina olor que feien!

Darrerament he treballat per l’Ajuntament de Sallent, el de Manresa, com a dissenyadora.

Ara no sé a on sóc. Però hi sóc. 





.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada